dimecres, 15 de maig de 2013

Cicles, com el de l'aigua.



"Encara estic per la gran pèndola de 24 hores, la callada..." Li dic a l'Enric Casasses per on paro en la travessa del seu darrer llibre, i ell esbossa un somrís murri. Sabia que l'encertaria a la festassa gitana "50 anys sense l'Amaya" i no me n'he estat d'assenyalar-li l'inusitat cicle que agermana dos dels llibres del meu darrer SanJordi: Tant la FILOSOFIA NATURAL de Feyerabend com l'UNIVERS ENDINS -que completa el Diari d'Escània de l'Enric-, han romàs 30 anys desapareguts abans de ser retrobats i publicats. Fins i tot el contingut d'ambdós encara, des d'òptiques diferents -filosòfica l'un i poètica l'altre-, afers afins, entre ells el de la ciclitud enfront del progrés.
No, no ens l'acabarem mai el poder generatriu que li sabem a la Plaça Raspall. Dalt l'escenari es succeeixen cors de marrecs que no aixequen dos pams i venerables figures que acumulen mil i una nits de cant estremit. Heus el cicle vital caló.

* * *

D'on puc aconsegueixo una estona per airejar-me. El pas per ciutat entre observatori i observatori s'ha convertit en un temps enrevessat i d'hospitals, sense agenda segura.
Enfilo el vial que des de la pedrera busca el fondal de Sant Cebrià pel damunt les pinedes de Montbau. Per bé que el seu traç planer i panoràmic sigui prou plaent, el fet de què sembli finir sense continuïtat fa que mai sigui molt concorregut. Una altra de les seves gràcies són les fonts que el puntuen: la de la Llet i la de la Meca ben ensotades, i la Font de la Cabra, evident en un revolt tot venint de Sant Genís.

Més d'un no deu haver copsat com n'és de regalat, de joiosament fecund, aquest any; però és cosa de celebrar, de compartir amb pagesos i ramaders, la ufana que s'estén per tot. I com baixen rius i torrents! Tot i que quan de lluny escoltes el seu bramul ja sents que no hi haurà gual possible... També cal veure com ragen les fonts, fins les més escarransides... Quin doll a Vilansosa, la dels dos saücs amics!

M'aturo a la Font de la Cabra -que viu obeint el dictat del cicle de l'aigua-, i veig que segueix el compàs que li pertoca. Fins i tot és capaç d'alimentar un bon bassal, potinejat pels senglars que venen a abeurar-s'hi. 
Camí del Prat passa un avió molt baix per sobre la ciutat. És hora punta i totes les rutes del cel deuen d'estar ocupades... Comencen a caure quatre gotes i em fan pensar en què no sabria establir l'inici del cicle de l'aigua. El seu dalt i el seu baix sí queden clars, no així on comença. 

 

8 comentaris:

  1. D'això se'n diu fer un bon passeig des de la Plaça Raspall -em vaig perdre el concert del que em vaig assabentar massa tard...- fins a la Font de la Cabra tot divagant mentre hom passeja.

    Per cert, la il·lustració m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. De fet, Galde, al pronunciar la primera frase estenc el periple fins les remotes boscúries d'Escània; ara ben conegudes per les novel·les policíaques del Mankell...i tanmateix... Aquest les redueix a la condició de província sueca i res en diu del seu passat indòmit. No com el Casasses que -de mà de "la lluminosa"- ens recorda com els segadors i boscalers d'aquell bast territori van arribar a lluitar per la seva independència; i com acabaren sotmesos per les poderoses hosts sueques allà pel 1714. Crec que aquest altre cicle t'ha de sonar d'alguna cosa.

    Recomanabilíssima recuperació, la d'aquest !

    ResponElimina
  3. M´ha agradat molt aquesta manera d'explicar el cicle de l'aigua, molt més pedagògic que aquella activitat que es fa de posar els noms en un dibuix on s'intenta fer entendre als nens el cicle.
    El que no ens ensenyi la natura ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que mira, Lluís, si n'arriba a ser de bo aquest any per a pensar sobre l'aigua; i sobre la neu que esdevindrà aigua. Com estan les muntanyes... i diuen que encara no s'ha acabat!

      Elimina
  4. Ja deus ser conscient pels comentaris que vaig deixant com m'agraden les fonts i les aigües emboscades. I malgrat no ser tan ignorant com d'altres compatriotes, sovint se m'escapen les coordenades dels indrets que esmentes. Hauré de buscar, abans no expiri, aquesta font de la Cabra que tan bé has sabut retratar des dels ulls d'una granota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAUCC!...Raauuc...
      Enric, et rauco la web fontinal per excel·lència.
      Fins 287 referències recull la imprescindible http://www.fontscollserola.com/index.php

      Per entretenir-s'hi durant anys.
      Un exemple: apliquen a la (40)"Font de la Tòrtora" el codi -?- (no trobada)
      i ja t'asseguro que jo hi he begut. Això després d'una embardissada èpica.

      Elimina
  5. Ah, de la festa de la plaça del Raspall què n'he dir! Vam viure plegats els fandangos en un altre d'aquests fenòmens mistèrics que es donen de tant en tant. Com l'aigua fluint de la font, al Raspall hi van convergir els torrents poètics de paios i calós. Un gran espectacle! En Miquel ens en deixa testimoni, Galderich:

    http://provisionals.blogspot.com.es/search/label/Carmen%20Amaya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Via el teu enllaç amb el Raspall ja vaig fer cap al provisionals d'en Miquel.
      Fins vaig deixar-hi un comentari on preciso el sentit real d'aquell "onclu" que sentíem jalear.
      Festa grossa! Així fos sempre.

      Elimina